23 de novembre

El multimedia educatiu

Tipus de programes:

- Programes d'exercitació: proposen exercisis, de resposta tancada, normalment. Poden ser preguntes, més obertes o més tancades. 

- Tutorials i tutorials experts: incloen tot el coneixement sobre un tema concret i sobre tots els errors que es poden cometre en relació als diferents temes. 

- Bases de dades: hi ha una informació i la gent té la possibilitat de consultar-la. 

- Simuladors: s'utilitzen molt epr a fenòmens físics, químics, biològics...

- Constructors o micromons: hi ha unes normes amb les que hem d'anar jugant per a construir algo. EX: llenguatges de programació.

- Programes d'eines: Són els programes generals, de comunicació, fulles de càlcul, te3xtos, per a fer pàgines web, etc. 

Aquests programes tenen nivells de complexitat diferents, i ho veiem amb els nivells d'interacció que proposen als usuaris. Hi ha tres nivells d'interacció:

1. Comportament físic observable: aparença de comunicaciço, comportament actiu. 
2. Diàleg ordinador-usuari: comença la interacció com a diàleg, les resposes estan limitades. Informació modificable per a les accions de l'usuari, participació en els dos extresm del canal comunicatiu. Hi ha diferències entre la qualitat de la interacció i el grau d'intervenció. 
3. Enfocament sociocultural: és la interacciço per excel·lència, la interacció social. Possibilitat de resposta o accés a una informació requerida per al subjecte. Concepte de mediació en la interacció entre l'individu i l'àmbient. Hi ha interacció entre el professorat i l'alumnat, i interacció social. Facilita condicions per a la col·laboració eficaç, reforçant la dimensió social de l'educació.

El diàleg sempre forma part de la interacció, però hi ha diferents nivells de diàleg. 

Per vuere-ho analitzarem dos programes reals. Els programes que mirem per analitzar la interacció i la complexitat són els següents:

- Programes de Edu365.cat: son programes amb activitats educatives per a infants i joves. En alguns veiem que no hi ha gaire itneracció, l'usuari només rep informació, no té una participació activa. En d'altres hi ha més interacció, l'usuari pot participar, informanr-se i contestar les diferents preguntes. Però la interacció no és gens personalitzada.

Si haguessim de dir el tiups d'interacció i d'aprenentatge que ofereix diriem què:

• Avalua una resposta únia i limitada
• Treballa una activitat cognitiva de memòria
• Tasca de reconeixement i record
• Representa al coneixement mitjançant només fets factuals i dades, cosa que no és suficient, no com a procés que es construeix. 
• La interacció estarà en el segon nivell, hi ha diàlegs, però està bastant predeterminat. 

Aspectes positius: són fàcils d'utilitzar, ofereixen una resposta immediata, substitueixen a l'educador per a tasques ordinàries, útils per aprenentatges que requereixen automatització, respecte per a les diferències audiovisuals, és més útil per a l'alumnat amb necessitats educatives especials (perquè es basa en la repetició i és més visual)

Aspectes negatius: col·loca al subjecte en una posició (no promou la reflexió), posa l'oridnador com a garantia de la veritat, no hia ha interacció personalitzada normalment, no facilita la interacció entre l'alumnat, i no fomenta l'anàlisi de les respostes erronees. 

- Programa d'ordinador Scrathc: és un micromón o constructor. Comparant aquest programa amb el primer que hem utlitzat veiemq ue el nivell d'interacció és molt més elevat. En aquest cal planificar el que es farà i hi ha més compromís cognitiu. 

• Promou un pensament lògic, expressió precisa
• Facilita la comprenció de conceptes generals
• Desenvolupament de l'heurística, del descobriment. 
• Atuconsciència respecte els procediments que utilitxem epr a solucionar problemes (de manera simple), i en general de tot allò que fem. 
• Coneixer la multiplicitat de maneres de realitzar una tasca

Hi ha una interacció més conscient amb el programa, aquests programes estan més aprop de la representació del coneixement coma procés de cosntrucció. 

Aplicacions educatives: instruments, obres de consulta, llibres, agregador de noticies, gestors d'inforamció, aplicaciosn multimèdia interactives, i generadors d'activitats i aplicacions. 

Altres critèris que es poden utilitzar, a part de la itneracció en l'aprenentatges, per a analitzar aquests programes sçon el caràcter multimèdia, la imatge, el dissen, la navegació i el funcionament tècnic.

Mitjançant una guía, fem un anàlisi i avaluació de'un programes informatico - educatiu, d'un programa multimèdia.

Programa multimèdia 

El programa que he analitzat és pot trobar a la pàgina web "Edu365.cat" i correspon al Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Està dirigit a infants de 3 a 6 anys, i a infants amb necessitats educatives especials.

L'objextiu que persegueix és desenvolupar habilitats de conversa a través de preguntes i respostes. Els continguts que tracta, a grans trets, són la comprensió lectora, l'ordenació de frases i la formulació de converses coherents; aquest congingut està compost per a cinc activitats diferents. Aquestes el que proposen és que el nen o la nena ordeni preguntes i respostes senzilles, associí les pgreuntes i les respsotes al personatge que li correspongui, ordenit les intervencions d'una conversa, i simuli una conversa amb sentit a través dels pictogrames gràfics d'un xat o un telèfon mobil.

És un programa d'exercitació, ja que les cinc activitats que el conformen presenten diverses preguntes i exercicis de resposta tancada. Quan l'infant comet un error en l'activitat aquesta avisa de que la resposta no es correcta, però no hi ha cap explicació.
Proporciona un aprenentatge sobre la construcció i comprenció de converses, de manera visual i dinàmica per als infants. L'aprenentatge es representa mitjançant el reconeixement, la comprensió i la reconstrucció, i el coneixement a partir de fets factuals i imatges dinàmiques.

No és un programa que es caracteritizi pel desenvolupament de valors, tot i així podriem dir que potencia la responsabilitat i l'autonomia dels infants, ja que són aquests els que han de dur a terme l'activitat des de prinicipi a final, corretgin els seus errors, sense l'acompanyament constant d'un adult.
Pel que fa a la facilitat d'ús, considero que aquesta està adequada al col·lctiu al que va dirigit, i que l'explicació és molt completa. Per una cantó penso que és un recurs que està força adaptat per a que els infants el puguin utilitzar sense necessitar l'ajuda continua d'un adult, però per altra banda, crec que no podem dir que sigui versàtil. Penso que caldria que hi hagués una daptació més concreta i individualitzara perquè arribés a tota la població infantl (exemple: infants amb necessitats educatives especials de tipus sensorial).
En quant a la qualitat de l'entorn audiovisual fer referència a que és llegible, és atractiu i proper al col·lectiu alq ual va dirigit i és molt representatiu de les diferents activitats.

Per últim, dir que és un programa que no té un alt nivell d'interacció, però penso que per al col·lectiu que està dirigit és força complet i adaptat.

16 de novembre

Al començar la classe hem vist un vídeo sobre com ha evolucionat l'educació en els mitjans. 

Els mitjans audiovisuals

Són obres que s'expressen a través d'imatges i sons. Els principals mitjans són el cinema, la televisió, la ràdio i els vídeos. 

Són mitjans de comunicació massiva, però es poden conceptualitzar com  a productes de consum. Sempre s'ha tingut una concepció molt lineal d'aquests elements, però cal tenir en compte que el consumidor no és passiu, sempre hi ha una transformació del missatge i el producte. 

Des de la sociologia es considera que els mitjans audiovisuals conformen: 

- Una industria creixent i canviant que dona llocs de treball, que produeix béns i serveis, i que formen una institució en ells mateixos.

- Un recurs molt poderós 

- Un terreny en el que es discuteixen  aspectes de la vida pública 

- Una font dominant de definicions i imatges de la realitat social per als individus, grups i societats. Expressen valors i judicis normatius, juntament amb les noticies i els entreteniments. 

Estem molt sotmesos a aquests tipus de missatges audiovisuals, per tant podem dir que és una font dominant. Estem constantment exposats els missatges dels mitjans audiovisuals. Aquí entra l'educació per veure què pot fer amb aquests mitjans i/o missatges. 

Tres enfocaments del principi de l'educació:

- Enfocament gramaticalista o del llenguatge audiovisual (so i imatge): missatges construïts a partir de la relació dels components. Permet descodificar els missatges. 

- Enfocament centrat en la tecnologia: saber utilitzar els diferents materials i programes.

- Enfocament socio-ideològic de l'anàlisi dels continguts i missatges dels mitjans: anàlisi dels continguts del missatges audiovisuals. 

Concepcions d'ús en educació: treballar per a una autonomia crítica.  

Hi ha un ús escàs per a diversos motius: 

• Dificultats dle mitjà: alt cost, el mercat dels audiovisuals enfront al mercat del llibre de text i la poca producció per a l'educació.
• Dificultats del professorat: falta de formació tècnica i didàctica
• Dificultats del centre: poca dotació, ubicació allunyada del context aula i resistència a allò audiovisual.

Algunes aplicacions: 

- La televisió educativa: l'escola per televisió, desenvolupaments televisius per a l'escola, la televisió interactiva. 

- La web audiovisual: la web sempre ha estat audiovisual, tot i que sigui en potencia. Els avenços tècnics han incrementat la presència audiovisual en la web, i per últim, la possibilitat de publicar vídeos. Cal tenir en compte que aquest recurs té la gran possibilitat de reduir costos.  

Balanç i possibilitats

• Aprendre a expressar-nos amb imatges (coneixements tècnics, expressius, estratègies d'aprenentatge). 
• Aprendre a donar significat a la creixen quantitat de missatges audiovisuals
• Crear versions alternatives a aquests missatge, crear la nostra pròpia visió, i fer anàlisi crític. 
• Treballar amb els continguts de la televisió
• Crear produccions audiovisuals que ens ajudin a comprendre millor
• Utilitzar el bagatge audiovisual ja produït: interacció i integració significativa
• Ser productors de versions de la realitat.

La possibilitat que més considero més rellevant de les que he anomenat anteriorment és el de crear versions alternatives a els missatges audiovisuals, crear la nostra pròpia visió i fer un anàlisi crític. Penso que és important perquè aquests missatges, actualment, formen part de tots els àmbits de la nostra vida i cal que aprenguem a crear la nostra pròpia perspectiva i manera d'interpretar-los. Una imatge que penso que pot ser representativa del que acabo d'exposar és la següent: 

9 de novembre

Durant la sessió d'avui hem tractat el llibre de text, com a mitjà d'ensenyament entre d'altres.  Hem parlat sobre el llibre de text en l'àmbit educatiu i hem vist un vídeo sobre la perspectiva del llibre de text. Hem treballat les diferents linees d'investigació i estudis vinculats als textos escolars. (estudis crítics, lingüístics i psicopedagogs, sobre política cultural i editorial, estudis centrats en el paper del llibre de text en el diseny i desenvolupament curricular, 

A l'escola el mitjà educatiu que més s'utilitza és el llibre de text. El llibre de text ajuda al professor a senitr-se més segur, però li resta autoritat i autonòmia. 

Els usos dels llibres de text es poden dividir en tres tipus:

- Reproductiu : s'aplica el mitjà educatiu sense cap reflexió

- Professional: en aquest cas hi ha una integració en una proposta amb sentit

- Crític: analitza el material posant en evidència aspectes a simple vista ocults

Alguns usos més concrets d'aquest instrument són els següents:

- Font principal de consulta per a preparar les classes

- Tradueix els continguts a efectes d'adaptar-los al grup

- Els patrons d'ús varien des de models més dependents a més independents

- Els usos estan influenciats per les diferents maneres de concebir el procés d'ensenyament i aprenentatge

- La naturalesa innovadora d'un material per ella sola no genera canvis en les propostes d'ensenyament

Fem una comparació i anàlisi entre l'hiper text i el text tradicional. Amb una plantilla de comparació entre aquests dos tipus de text, i amb un hiper text real, analitzem quines característiques, que segons l'autor, haurien de tenir lloc no es compleixen. (profesor.educaline.com)

D'aquest anàlisi extreiem diferents conclusions: 

• El caràcter hipertextual no està en el mitjà, sinó en el lector. 
• Els objectius de les diferents activitats, moltes vegades, els objectius estan predetermiants.
• Concepte diferent de lector, cadascú fa una lectura diferent i única. 
• Calen més estratègies per a organitzar la informació d'un hiper text. 
• Hi ha més informació en menys temps, costa que els lectors es puguin fer un esquema global.

El caràcter hiper text és una espècie de llibre digital. L'hiper text més que està en el mitjà o eina digital està en el lector i l'autor. Com més hiperlector sigui més hiper text crearà

El hiper lectore llegiex més enllà del que s'està veient, llegeix entre linees. Compota consultar la informació i ampliar-lo, Donar-li un altre sentit , lectura crítica de les imatges i dels recursos digitals. 

Vídeos: exemple de llibre digital

El primer vídeo ens fan una aproximació al terme del llibre digital, fan una explicació de les seves característiques i utilitats acompanyada d'un vídeo representatiu.

Penso que els aspectes més rellevants sobre els llibres digitals que presenta aquest vídeo són els següents:

• Els llibres de text estan pensats per a aprofitar al màxim les possibilitats del format digital
• Ajuden a l'alumnat a comprendre millor els continguts que es treballen i recolzen al professorat en la seva tasca docent, ja que fomenten l'atenció, el diàleg, i la participació. 
• Són llibres rics en animacions, recursos multimedia, exercicis autocorretgibles i activitats interactives.

Afegint a aquest punts que he destacat, altres detalls en relació a la pantalla, els capitols i apartats del llibre, la barra de navegació, i a les activitats i exercicis, 

El segon vídeo ens mostra la part més pràctica d'aquest format de llibres, ja que en un sol ordinador pots tenir els continguts i  realitzar les activitats de les diferents matèries acadèmiques sense necessitat de portar tots els llibres, llibretes, carpeta, etc. 

També transmet el missatge de que aquests llibres es poden utiltizar de forma senzilla i intuitiva, faciliten la tasca del professorat, faciliten la motivació de l'alumnat, fomenten l'atenció a la diversitat amb continguts d'ampliació i consolidació, i per a treballar a l'aula i a casa, tant en grup com individualment. 

Des del meu punt de vista, aquest tipus de llibres són molt útils, ja que permeten enriquir els continguts mitjançant vídeos i imatges dinàmiques, a més són molt pràctics per als estudiants. Jo he fet tasques escolars amb infants i joves amb aquest tipus de llibre, i el seu funcionament facilita molt aquests tipus de tasques.   L'únic inconvenient que hi trobo és que no tots els alumnes poden accedir a un ordinador per a utilitzar-lo diariament,  i per tant poden quedar exclosos. A més, penso que són uns instruments que poden facilitar la distracció de l'alumnat en algunes ocasions, per evitar-ho cal fomentar-ne el bon ús. 

19 d'octubre

Codis QR

La classe d'aquest divendres s'ha centrat en els codis QR i ha estat  a càrrc de J.M Silva. És l'encarregat del departament de TIC i TAC, i promotor d'un programa de l'Ajuntament de Rubí, basat en la utilització de les tecnologies i les seves sortides, aplicat a la primària 

Quan ples tecnologies s'apliquen a l'àmbit educatiu parlem de tecnologies per a l'aprenentatge i el coneixement (TAC). 

Els codis QR són codis de resposta ràpida, són una evolució dels codis de barres tradicionals a un format bidimensional descodificable d'es d'un simple dispositiu mòbil o ordinador amb càmera i el sofware necessari.  Es creen al Japó l'any 1994 amb l'objectiu de gestionar l'inventari de les peces en una cadena de muntatge. 

En aquests codis hi podem introduir:

• Texts i missatges: es poden generar textos de fins a 300 caràcters, podem facilitar l'escriptura dels missatges, generar el codi i escanejar-lo des del mòbil per enviar-lo. No es necessita connexió a Internet per a llegir-los. 
• Targes de visita i targes multimèdia, i notes de calendari: les podem generar i imprimir, no necessitem connexió a Internet, les targes es guarden com a contactes, les notes de calendari es guarden directament a l'agenda.
• Trucades de telèfon
• URL: puc incloure una pàgina web, un àudio, un vídeo i una imatge. El codi no canvia si no modifiquem la URL, el contingut canvia quan modifiquem la pàgina. Es necessita connexió a Internet. 
• E-mails, twitter i google place: obertura del programa de correu amb la direcció  a on s'ha d'enviar. Dades de geolocalització d'un punt, i accés directe al twitter. Sí que es necessita connexió a Internet. 

Per a generar un codi QR cal accedir a la pàgina web i seguir les instruccions que se't donen. 

Cada zona té unes característiques, a la ona del centre la informació està replicada:

Les aplicacions i utilitats d'aquests codis són diverses: publicitat, targeta de visita, informació addicional de productes, audiollibres, retolació, disseny, interacció amb un auditori, etc. En general, qualsevol vinculació dels objectes físics als recursos en línia. 

A nivell educatiu també té aplicacions com les següents:

- Es poden consultar les notes dels i les alumnes

- Enriquir amb informacions complementaries els documents impresos en paper que s'entrega a l'alumnat i al      professorat

- Enriquir amb vídeo els documents i llibres

- Enriquir amb àudio documents o llibres de text

- Convertir en audiollibre els llibres de lectura de la biblioteca d'aula

- Generar produccions textuals i gràfiques en paper i incorporar l'àudio de les mateixes

- Facilitar l'accés al es informacions institucionals esposant els QR ens els cartells d'anunci amb accés a informació de la pàgina web del centre, la tarja de visita del centre i informacions textuals curtes.

- Notes de calendari amb els dies de lliure disposició o amb el dies de vacances.

- Sistema de resposta ràpida per a millorar la interacció a l'aula (sistema de votació).

- Consulta d'ajuda per a la resolució de problemes i informació de determinats temes i aspectes. 

- Per a completar el treball de camp.

- Accés als blogs de la classe.

- Construcció d'àudio - murals i vídeo - murals per a classe, passadissos i exposicions del centre. 

- Elaboració de material didàctic amb elements multimèdia. 

- Adaptació del material i jocs didàctics per l'alumnat amb discapacitat visual.

Després de veure alguns exemples reals i experiències exitoses de les aplicacions i utilitats dels codis QR, parlem de la realitat augmentada.

Realitat augmentada

La realitat augmentada és el terme per a definir una visió directa o indirecta d'un entorn físic en el món real, els elements del qual es combinen amb elements virtuals per a la creació d'una realitat mixta a temps real. Consisteix en un conjunt de dispositius que afegeixen informació virtual a la informació física ja existent. En aquest can el que necessitem és un ordinador amb web cam i navegador amb els pluggins actualitzats i el Flash Player instal·lat. Per tal de poder-ho entendre millor hem parlat d'un exemple de Rubí, d'uns panels instal·lats en aquest ciutat, amb els quals pots rebre informació (explicada en format d'àudio o vídeo) sobre la rierada de l'any 1962.

El sistema de la realitat augmentada és el següent:

Captació --> identificació --> processat --> visualització

Més informació a: http://www.qrarensenyament.blogspot.com.es/

Visió personal

Des del meu punt de vista, aquests recursos tecnològics són molt útils i pràctics a més de  no ser gaire complicats d'utilitzar, però tot i així, penso que no s'ha de caure en l'error de pensar que ho poden abastar i solucionar tot. Quelcom negatiu que destacaria és que, tot i que la majoria de la població sí que ho faci, no tothom hi pot accedir. Per últim dir que, pel que hem vist, fins el moment, es centra molt en l'educació formal i penso que caldria aplicar-ho també en àmbits  no formals.

Article

Llibres de text i professionalitat docent

Els ensenyants consideren les decisions del text com a quelcom que no ha de ser sotmès a crítica, troben en elles seguretat i garantia del bon fer professional. Les diferents concepcions del paper de l’ensenyant tenen en comú la idea de que el docent és un professional que necessita disposar d’autonomia per a desenvolupar la seva tasca. No tots els professors/es entenen de la mateixa manera la professionalitat, no tots reivindiquen el mateix marge d’autonomia. Cal tenir en compte el paper que els llibres de text juguen en la configuració de la professionalitat docent.

L’objectiu de la investigació que fa l’autor és demostrar la relació entre l ‘ús dels llibres de text i la desprofessionalització dels professors, conèixer si l’ús dels llibres de text tenen repercussions en el desenvolupament professional del professorat. L’objectiu final és contribuir a la millora de la pràctica. En la investigació s’analitza el problema, s’extreuen unes hipòtesis i es dur a terme una metodologia etnogràfica coherent amb un enfocament interpretatiu de l’ensenyament. Per tal de comprovar les hipòtesis es realitzen entrevistes a professors/es i s’han analitzat llibres de text, comprar el que el professorat busca en els llibres de text i el que aquests realment contenen.

Les conclusions que s’extreuen de la investigació són les següents:

El llibre de text es situa fora de l’àmbit de la decisió del professorat aspectes de l’ensenyament com la selecció de continguts i activitats. Es busca objectivitat i concreció, el coneixement no s’interpreta ni es crea en comunitat, sinó que existeix de forma predeterminada i s’ha de transmetre. El llibre de text és un instrument al servei de la reproducció social i cultural, proporcionen activitats que el professor pot limitar-se a aplicar. Ensenyar sense tenir en compte l’entorn suposa una desprofessionalització, els llibres de text no faciliten aquesta relació amb l’entorn. Els textos són massa tancats i no permeten connectar amb experiències d’aprenentatge realitzades fora de l’escola. La majoria de professors/es són conscients d’alguns dels inconvenients d’utilitzar els llibres de text, però ho afronten, alguns admeten la existència de llibres de text com a quelcom fora de tota reflexió crítica.

En resum, a través de l’ús dels llibres de text el professorat perd gran part de la seva autonomia professional, el llibre de text condueix a un desenvolupament de l’ensenyament dins d’una perspectiva tècnica. Els professors/es perden qualificació professional a mesura que el currículum s’estandarditza i es torna prefabricat, i el llibre de text contribueix en aquest procés.

A mòde de reflexió, comparteixo la idea de que els llibres de text són uns recursos tancats, objectius i no tenen en compte el context, sense deixar espai a l’objectivitat, la reflexió i la flexibilitat. A més, penso que limiten l’actuació i intervenció dels professors/es. Per tant, estic d’acord, en que en certa mesura, els llibres de text desprofessionalitzen l’actuació del professorat. Quan dic en certa mesura és perquè no penso que s’hagin d’eliminar aquests instruments, sinó que cal prendre una nova mirada cap a aquests; considero que no és negatiu que siguin un recolzament i una guia per als docents, però que no passin a ser l’eix vertebrador de l’educació i de les pràctiques docents. 

5 d'octubre

En aquesta sessió hem treballat la tecnologia educativa, i les diferents visions i relacions amb la innovació. 

El primer aspecte que hem abordat és el de la tecnologia educativa, amb el qual entenem les tecnologíes digitals com a eina epr a poder ensenyar i aprendre més i millor. Aquestes tenen unes característiques esspecials com la ubiqüitat, ofereixen més oportunitats d'aprendre, aprenentatge fora de l'escola, obliga a repensar el paper de l'escola i el curriculum, canvi en els escenaris educatius i en les pràctiques socioculturals. 

Les TAC han transformat l'educació escolar i tenne un fort impacte en aquesta, en una doble vessant (des de dins i des de fora). Permeten fer el mateix que les tecnologies d'abans però amb més potència i innovació, conceben les TAC com un mità per ensenyar i aprendre. Cal replantejar-se la incorporació del a tecnologia, no només com a aparells, sinó també com a elements simbòlics. 

Considero molt rellevant el fet de que es busqui donar sentit ala informació i ajudar a constuir aquest sentit, no només proporcionar l'accés a aquesta. 

Les tecnologies educatives en les ciències socials:

És un camp de coneixement emergent, al segle XX es comencen a utilitzar mitjans audiovisuals per a la formació, reflexionant sobre le paper dles mitjans per a ensneyar. Trobem tres àmbits, el pròpiament pedagògic, l'envolvent i el disciplinar. 

Tecnologia, ciència i educació: 

-      Tecnologia educativa com a subconjunt de la tecnologia o de l'educació? 

-      Tecnologia com alguna cosa separat de la ciència? 

-      El valor inqüestionable de la tecnologia.

-      Els estudis sobre Ciència, Cultura i Societat (CTS).

-      La tecnologia com a desenvolupament d'artefactes.

Inicialment, es considerada més com a subconjunt de la tecnologia, no de l'educació. Es basa en l'aplicació d'un coneixement científic a una pràctica. Es veu la tecnologia com a quelcom per aconseguir el control dels resultats d'aprenentatge, per controlar el procés educatiu; aquesta visió de la tecnologia encara es té però podem dir que ja està obsoleta. La tecnologia educativa no es pot entendre com a control. El procés educatiu és molt difícil de controlar; es pot estudiar en contextos determinats, en aquest sentit no es poden fer lleis universals en relació a les metodologies d'ensenyament.

Visió crítica de la Tecnologia Educativa:

-  Fa referència a totesles formes de fer, totes les decisions i actuacions orientades no només a interpretar l'educació i él món, sinó també a canviar-lso i transformar-los. La tecnologia no només són tècniques eficients per controlar l'educació; serveix per transformar i tractar diferents aspectes.

- L'àmbit disciplinar dins del camp de la didàctica, encarregada de l'estudi dels mitjans, la seva selecció, ús, disseny, organització i avaluació, en contextos educatius.

-      La tecnologia educativa estudia els efectes socioculturals i implicacions curriculars que per a l'educació escolar posseeixen les tecnologies de la informació i la comunicació en tant formes de representació, difusió i accés a la cultura dels ciutadans.