5 d'octubre

En aquesta sessió hem treballat la tecnologia educativa, i les diferents visions i relacions amb la innovació. 

El primer aspecte que hem abordat és el de la tecnologia educativa, amb el qual entenem les tecnologíes digitals com a eina epr a poder ensenyar i aprendre més i millor. Aquestes tenen unes característiques esspecials com la ubiqüitat, ofereixen més oportunitats d'aprendre, aprenentatge fora de l'escola, obliga a repensar el paper de l'escola i el curriculum, canvi en els escenaris educatius i en les pràctiques socioculturals. 

Les TAC han transformat l'educació escolar i tenne un fort impacte en aquesta, en una doble vessant (des de dins i des de fora). Permeten fer el mateix que les tecnologies d'abans però amb més potència i innovació, conceben les TAC com un mità per ensenyar i aprendre. Cal replantejar-se la incorporació del a tecnologia, no només com a aparells, sinó també com a elements simbòlics. 

Considero molt rellevant el fet de que es busqui donar sentit ala informació i ajudar a constuir aquest sentit, no només proporcionar l'accés a aquesta. 

Les tecnologies educatives en les ciències socials:

És un camp de coneixement emergent, al segle XX es comencen a utilitzar mitjans audiovisuals per a la formació, reflexionant sobre le paper dles mitjans per a ensneyar. Trobem tres àmbits, el pròpiament pedagògic, l'envolvent i el disciplinar. 

Tecnologia, ciència i educació: 

-      Tecnologia educativa com a subconjunt de la tecnologia o de l'educació? 

-      Tecnologia com alguna cosa separat de la ciència? 

-      El valor inqüestionable de la tecnologia.

-      Els estudis sobre Ciència, Cultura i Societat (CTS).

-      La tecnologia com a desenvolupament d'artefactes.

Inicialment, es considerada més com a subconjunt de la tecnologia, no de l'educació. Es basa en l'aplicació d'un coneixement científic a una pràctica. Es veu la tecnologia com a quelcom per aconseguir el control dels resultats d'aprenentatge, per controlar el procés educatiu; aquesta visió de la tecnologia encara es té però podem dir que ja està obsoleta. La tecnologia educativa no es pot entendre com a control. El procés educatiu és molt difícil de controlar; es pot estudiar en contextos determinats, en aquest sentit no es poden fer lleis universals en relació a les metodologies d'ensenyament.

Visió crítica de la Tecnologia Educativa:

-  Fa referència a totesles formes de fer, totes les decisions i actuacions orientades no només a interpretar l'educació i él món, sinó també a canviar-lso i transformar-los. La tecnologia no només són tècniques eficients per controlar l'educació; serveix per transformar i tractar diferents aspectes.

- L'àmbit disciplinar dins del camp de la didàctica, encarregada de l'estudi dels mitjans, la seva selecció, ús, disseny, organització i avaluació, en contextos educatius.

-      La tecnologia educativa estudia els efectes socioculturals i implicacions curriculars que per a l'educació escolar posseeixen les tecnologies de la informació i la comunicació en tant formes de representació, difusió i accés a la cultura dels ciutadans.