23 de novembre

El multimedia educatiu

Tipus de programes:

- Programes d'exercitació: proposen exercisis, de resposta tancada, normalment. Poden ser preguntes, més obertes o més tancades. 

- Tutorials i tutorials experts: incloen tot el coneixement sobre un tema concret i sobre tots els errors que es poden cometre en relació als diferents temes. 

- Bases de dades: hi ha una informació i la gent té la possibilitat de consultar-la. 

- Simuladors: s'utilitzen molt epr a fenòmens físics, químics, biològics...

- Constructors o micromons: hi ha unes normes amb les que hem d'anar jugant per a construir algo. EX: llenguatges de programació.

- Programes d'eines: Són els programes generals, de comunicació, fulles de càlcul, te3xtos, per a fer pàgines web, etc. 

Aquests programes tenen nivells de complexitat diferents, i ho veiem amb els nivells d'interacció que proposen als usuaris. Hi ha tres nivells d'interacció:

1. Comportament físic observable: aparença de comunicaciço, comportament actiu. 
2. Diàleg ordinador-usuari: comença la interacció com a diàleg, les resposes estan limitades. Informació modificable per a les accions de l'usuari, participació en els dos extresm del canal comunicatiu. Hi ha diferències entre la qualitat de la interacció i el grau d'intervenció. 
3. Enfocament sociocultural: és la interacciço per excel·lència, la interacció social. Possibilitat de resposta o accés a una informació requerida per al subjecte. Concepte de mediació en la interacció entre l'individu i l'àmbient. Hi ha interacció entre el professorat i l'alumnat, i interacció social. Facilita condicions per a la col·laboració eficaç, reforçant la dimensió social de l'educació.

El diàleg sempre forma part de la interacció, però hi ha diferents nivells de diàleg. 

Per vuere-ho analitzarem dos programes reals. Els programes que mirem per analitzar la interacció i la complexitat són els següents:

- Programes de Edu365.cat: son programes amb activitats educatives per a infants i joves. En alguns veiem que no hi ha gaire itneracció, l'usuari només rep informació, no té una participació activa. En d'altres hi ha més interacció, l'usuari pot participar, informanr-se i contestar les diferents preguntes. Però la interacció no és gens personalitzada.

Si haguessim de dir el tiups d'interacció i d'aprenentatge que ofereix diriem què:

• Avalua una resposta únia i limitada
• Treballa una activitat cognitiva de memòria
• Tasca de reconeixement i record
• Representa al coneixement mitjançant només fets factuals i dades, cosa que no és suficient, no com a procés que es construeix. 
• La interacció estarà en el segon nivell, hi ha diàlegs, però està bastant predeterminat. 

Aspectes positius: són fàcils d'utilitzar, ofereixen una resposta immediata, substitueixen a l'educador per a tasques ordinàries, útils per aprenentatges que requereixen automatització, respecte per a les diferències audiovisuals, és més útil per a l'alumnat amb necessitats educatives especials (perquè es basa en la repetició i és més visual)

Aspectes negatius: col·loca al subjecte en una posició (no promou la reflexió), posa l'oridnador com a garantia de la veritat, no hia ha interacció personalitzada normalment, no facilita la interacció entre l'alumnat, i no fomenta l'anàlisi de les respostes erronees. 

- Programa d'ordinador Scrathc: és un micromón o constructor. Comparant aquest programa amb el primer que hem utlitzat veiemq ue el nivell d'interacció és molt més elevat. En aquest cal planificar el que es farà i hi ha més compromís cognitiu. 

• Promou un pensament lògic, expressió precisa
• Facilita la comprenció de conceptes generals
• Desenvolupament de l'heurística, del descobriment. 
• Atuconsciència respecte els procediments que utilitxem epr a solucionar problemes (de manera simple), i en general de tot allò que fem. 
• Coneixer la multiplicitat de maneres de realitzar una tasca

Hi ha una interacció més conscient amb el programa, aquests programes estan més aprop de la representació del coneixement coma procés de cosntrucció. 

Aplicacions educatives: instruments, obres de consulta, llibres, agregador de noticies, gestors d'inforamció, aplicaciosn multimèdia interactives, i generadors d'activitats i aplicacions. 

Altres critèris que es poden utilitzar, a part de la itneracció en l'aprenentatges, per a analitzar aquests programes sçon el caràcter multimèdia, la imatge, el dissen, la navegació i el funcionament tècnic.

Mitjançant una guía, fem un anàlisi i avaluació de'un programes informatico - educatiu, d'un programa multimèdia.

Programa multimèdia 

El programa que he analitzat és pot trobar a la pàgina web "Edu365.cat" i correspon al Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Està dirigit a infants de 3 a 6 anys, i a infants amb necessitats educatives especials.

L'objextiu que persegueix és desenvolupar habilitats de conversa a través de preguntes i respostes. Els continguts que tracta, a grans trets, són la comprensió lectora, l'ordenació de frases i la formulació de converses coherents; aquest congingut està compost per a cinc activitats diferents. Aquestes el que proposen és que el nen o la nena ordeni preguntes i respostes senzilles, associí les pgreuntes i les respsotes al personatge que li correspongui, ordenit les intervencions d'una conversa, i simuli una conversa amb sentit a través dels pictogrames gràfics d'un xat o un telèfon mobil.

És un programa d'exercitació, ja que les cinc activitats que el conformen presenten diverses preguntes i exercicis de resposta tancada. Quan l'infant comet un error en l'activitat aquesta avisa de que la resposta no es correcta, però no hi ha cap explicació.
Proporciona un aprenentatge sobre la construcció i comprenció de converses, de manera visual i dinàmica per als infants. L'aprenentatge es representa mitjançant el reconeixement, la comprensió i la reconstrucció, i el coneixement a partir de fets factuals i imatges dinàmiques.

No és un programa que es caracteritizi pel desenvolupament de valors, tot i així podriem dir que potencia la responsabilitat i l'autonomia dels infants, ja que són aquests els que han de dur a terme l'activitat des de prinicipi a final, corretgin els seus errors, sense l'acompanyament constant d'un adult.
Pel que fa a la facilitat d'ús, considero que aquesta està adequada al col·lctiu al que va dirigit, i que l'explicació és molt completa. Per una cantó penso que és un recurs que està força adaptat per a que els infants el puguin utilitzar sense necessitar l'ajuda continua d'un adult, però per altra banda, crec que no podem dir que sigui versàtil. Penso que caldria que hi hagués una daptació més concreta i individualitzara perquè arribés a tota la població infantl (exemple: infants amb necessitats educatives especials de tipus sensorial).
En quant a la qualitat de l'entorn audiovisual fer referència a que és llegible, és atractiu i proper al col·lectiu alq ual va dirigit i és molt representatiu de les diferents activitats.

Per últim, dir que és un programa que no té un alt nivell d'interacció, però penso que per al col·lectiu que està dirigit és força complet i adaptat.

16 de novembre

Al començar la classe hem vist un vídeo sobre com ha evolucionat l'educació en els mitjans. 

Els mitjans audiovisuals

Són obres que s'expressen a través d'imatges i sons. Els principals mitjans són el cinema, la televisió, la ràdio i els vídeos. 

Són mitjans de comunicació massiva, però es poden conceptualitzar com  a productes de consum. Sempre s'ha tingut una concepció molt lineal d'aquests elements, però cal tenir en compte que el consumidor no és passiu, sempre hi ha una transformació del missatge i el producte. 

Des de la sociologia es considera que els mitjans audiovisuals conformen: 

- Una industria creixent i canviant que dona llocs de treball, que produeix béns i serveis, i que formen una institució en ells mateixos.

- Un recurs molt poderós 

- Un terreny en el que es discuteixen  aspectes de la vida pública 

- Una font dominant de definicions i imatges de la realitat social per als individus, grups i societats. Expressen valors i judicis normatius, juntament amb les noticies i els entreteniments. 

Estem molt sotmesos a aquests tipus de missatges audiovisuals, per tant podem dir que és una font dominant. Estem constantment exposats els missatges dels mitjans audiovisuals. Aquí entra l'educació per veure què pot fer amb aquests mitjans i/o missatges. 

Tres enfocaments del principi de l'educació:

- Enfocament gramaticalista o del llenguatge audiovisual (so i imatge): missatges construïts a partir de la relació dels components. Permet descodificar els missatges. 

- Enfocament centrat en la tecnologia: saber utilitzar els diferents materials i programes.

- Enfocament socio-ideològic de l'anàlisi dels continguts i missatges dels mitjans: anàlisi dels continguts del missatges audiovisuals. 

Concepcions d'ús en educació: treballar per a una autonomia crítica.  

Hi ha un ús escàs per a diversos motius: 

• Dificultats dle mitjà: alt cost, el mercat dels audiovisuals enfront al mercat del llibre de text i la poca producció per a l'educació.
• Dificultats del professorat: falta de formació tècnica i didàctica
• Dificultats del centre: poca dotació, ubicació allunyada del context aula i resistència a allò audiovisual.

Algunes aplicacions: 

- La televisió educativa: l'escola per televisió, desenvolupaments televisius per a l'escola, la televisió interactiva. 

- La web audiovisual: la web sempre ha estat audiovisual, tot i que sigui en potencia. Els avenços tècnics han incrementat la presència audiovisual en la web, i per últim, la possibilitat de publicar vídeos. Cal tenir en compte que aquest recurs té la gran possibilitat de reduir costos.  

Balanç i possibilitats

• Aprendre a expressar-nos amb imatges (coneixements tècnics, expressius, estratègies d'aprenentatge). 
• Aprendre a donar significat a la creixen quantitat de missatges audiovisuals
• Crear versions alternatives a aquests missatge, crear la nostra pròpia visió, i fer anàlisi crític. 
• Treballar amb els continguts de la televisió
• Crear produccions audiovisuals que ens ajudin a comprendre millor
• Utilitzar el bagatge audiovisual ja produït: interacció i integració significativa
• Ser productors de versions de la realitat.

La possibilitat que més considero més rellevant de les que he anomenat anteriorment és el de crear versions alternatives a els missatges audiovisuals, crear la nostra pròpia visió i fer un anàlisi crític. Penso que és important perquè aquests missatges, actualment, formen part de tots els àmbits de la nostra vida i cal que aprenguem a crear la nostra pròpia perspectiva i manera d'interpretar-los. Una imatge que penso que pot ser representativa del que acabo d'exposar és la següent: 

9 de novembre

Durant la sessió d'avui hem tractat el llibre de text, com a mitjà d'ensenyament entre d'altres.  Hem parlat sobre el llibre de text en l'àmbit educatiu i hem vist un vídeo sobre la perspectiva del llibre de text. Hem treballat les diferents linees d'investigació i estudis vinculats als textos escolars. (estudis crítics, lingüístics i psicopedagogs, sobre política cultural i editorial, estudis centrats en el paper del llibre de text en el diseny i desenvolupament curricular, 

A l'escola el mitjà educatiu que més s'utilitza és el llibre de text. El llibre de text ajuda al professor a senitr-se més segur, però li resta autoritat i autonòmia. 

Els usos dels llibres de text es poden dividir en tres tipus:

- Reproductiu : s'aplica el mitjà educatiu sense cap reflexió

- Professional: en aquest cas hi ha una integració en una proposta amb sentit

- Crític: analitza el material posant en evidència aspectes a simple vista ocults

Alguns usos més concrets d'aquest instrument són els següents:

- Font principal de consulta per a preparar les classes

- Tradueix els continguts a efectes d'adaptar-los al grup

- Els patrons d'ús varien des de models més dependents a més independents

- Els usos estan influenciats per les diferents maneres de concebir el procés d'ensenyament i aprenentatge

- La naturalesa innovadora d'un material per ella sola no genera canvis en les propostes d'ensenyament

Fem una comparació i anàlisi entre l'hiper text i el text tradicional. Amb una plantilla de comparació entre aquests dos tipus de text, i amb un hiper text real, analitzem quines característiques, que segons l'autor, haurien de tenir lloc no es compleixen. (profesor.educaline.com)

D'aquest anàlisi extreiem diferents conclusions: 

• El caràcter hipertextual no està en el mitjà, sinó en el lector. 
• Els objectius de les diferents activitats, moltes vegades, els objectius estan predetermiants.
• Concepte diferent de lector, cadascú fa una lectura diferent i única. 
• Calen més estratègies per a organitzar la informació d'un hiper text. 
• Hi ha més informació en menys temps, costa que els lectors es puguin fer un esquema global.

El caràcter hiper text és una espècie de llibre digital. L'hiper text més que està en el mitjà o eina digital està en el lector i l'autor. Com més hiperlector sigui més hiper text crearà

El hiper lectore llegiex més enllà del que s'està veient, llegeix entre linees. Compota consultar la informació i ampliar-lo, Donar-li un altre sentit , lectura crítica de les imatges i dels recursos digitals.