Vídeos: exemple de llibre digital

El primer vídeo ens fan una aproximació al terme del llibre digital, fan una explicació de les seves característiques i utilitats acompanyada d'un vídeo representatiu.

Penso que els aspectes més rellevants sobre els llibres digitals que presenta aquest vídeo són els següents:

• Els llibres de text estan pensats per a aprofitar al màxim les possibilitats del format digital
• Ajuden a l'alumnat a comprendre millor els continguts que es treballen i recolzen al professorat en la seva tasca docent, ja que fomenten l'atenció, el diàleg, i la participació. 
• Són llibres rics en animacions, recursos multimedia, exercicis autocorretgibles i activitats interactives.

Afegint a aquest punts que he destacat, altres detalls en relació a la pantalla, els capitols i apartats del llibre, la barra de navegació, i a les activitats i exercicis, 

El segon vídeo ens mostra la part més pràctica d'aquest format de llibres, ja que en un sol ordinador pots tenir els continguts i  realitzar les activitats de les diferents matèries acadèmiques sense necessitat de portar tots els llibres, llibretes, carpeta, etc. 

També transmet el missatge de que aquests llibres es poden utiltizar de forma senzilla i intuitiva, faciliten la tasca del professorat, faciliten la motivació de l'alumnat, fomenten l'atenció a la diversitat amb continguts d'ampliació i consolidació, i per a treballar a l'aula i a casa, tant en grup com individualment. 

Des del meu punt de vista, aquest tipus de llibres són molt útils, ja que permeten enriquir els continguts mitjançant vídeos i imatges dinàmiques, a més són molt pràctics per als estudiants. Jo he fet tasques escolars amb infants i joves amb aquest tipus de llibre, i el seu funcionament facilita molt aquests tipus de tasques.   L'únic inconvenient que hi trobo és que no tots els alumnes poden accedir a un ordinador per a utilitzar-lo diariament,  i per tant poden quedar exclosos. A més, penso que són uns instruments que poden facilitar la distracció de l'alumnat en algunes ocasions, per evitar-ho cal fomentar-ne el bon ús. 

19 d'octubre

Codis QR

La classe d'aquest divendres s'ha centrat en els codis QR i ha estat  a càrrc de J.M Silva. És l'encarregat del departament de TIC i TAC, i promotor d'un programa de l'Ajuntament de Rubí, basat en la utilització de les tecnologies i les seves sortides, aplicat a la primària 

Quan ples tecnologies s'apliquen a l'àmbit educatiu parlem de tecnologies per a l'aprenentatge i el coneixement (TAC). 

Els codis QR són codis de resposta ràpida, són una evolució dels codis de barres tradicionals a un format bidimensional descodificable d'es d'un simple dispositiu mòbil o ordinador amb càmera i el sofware necessari.  Es creen al Japó l'any 1994 amb l'objectiu de gestionar l'inventari de les peces en una cadena de muntatge. 

En aquests codis hi podem introduir:

• Texts i missatges: es poden generar textos de fins a 300 caràcters, podem facilitar l'escriptura dels missatges, generar el codi i escanejar-lo des del mòbil per enviar-lo. No es necessita connexió a Internet per a llegir-los. 
• Targes de visita i targes multimèdia, i notes de calendari: les podem generar i imprimir, no necessitem connexió a Internet, les targes es guarden com a contactes, les notes de calendari es guarden directament a l'agenda.
• Trucades de telèfon
• URL: puc incloure una pàgina web, un àudio, un vídeo i una imatge. El codi no canvia si no modifiquem la URL, el contingut canvia quan modifiquem la pàgina. Es necessita connexió a Internet. 
• E-mails, twitter i google place: obertura del programa de correu amb la direcció  a on s'ha d'enviar. Dades de geolocalització d'un punt, i accés directe al twitter. Sí que es necessita connexió a Internet. 

Per a generar un codi QR cal accedir a la pàgina web i seguir les instruccions que se't donen. 

Cada zona té unes característiques, a la ona del centre la informació està replicada:

Les aplicacions i utilitats d'aquests codis són diverses: publicitat, targeta de visita, informació addicional de productes, audiollibres, retolació, disseny, interacció amb un auditori, etc. En general, qualsevol vinculació dels objectes físics als recursos en línia. 

A nivell educatiu també té aplicacions com les següents:

- Es poden consultar les notes dels i les alumnes

- Enriquir amb informacions complementaries els documents impresos en paper que s'entrega a l'alumnat i al      professorat

- Enriquir amb vídeo els documents i llibres

- Enriquir amb àudio documents o llibres de text

- Convertir en audiollibre els llibres de lectura de la biblioteca d'aula

- Generar produccions textuals i gràfiques en paper i incorporar l'àudio de les mateixes

- Facilitar l'accés al es informacions institucionals esposant els QR ens els cartells d'anunci amb accés a informació de la pàgina web del centre, la tarja de visita del centre i informacions textuals curtes.

- Notes de calendari amb els dies de lliure disposició o amb el dies de vacances.

- Sistema de resposta ràpida per a millorar la interacció a l'aula (sistema de votació).

- Consulta d'ajuda per a la resolució de problemes i informació de determinats temes i aspectes. 

- Per a completar el treball de camp.

- Accés als blogs de la classe.

- Construcció d'àudio - murals i vídeo - murals per a classe, passadissos i exposicions del centre. 

- Elaboració de material didàctic amb elements multimèdia. 

- Adaptació del material i jocs didàctics per l'alumnat amb discapacitat visual.

Després de veure alguns exemples reals i experiències exitoses de les aplicacions i utilitats dels codis QR, parlem de la realitat augmentada.

Realitat augmentada

La realitat augmentada és el terme per a definir una visió directa o indirecta d'un entorn físic en el món real, els elements del qual es combinen amb elements virtuals per a la creació d'una realitat mixta a temps real. Consisteix en un conjunt de dispositius que afegeixen informació virtual a la informació física ja existent. En aquest can el que necessitem és un ordinador amb web cam i navegador amb els pluggins actualitzats i el Flash Player instal·lat. Per tal de poder-ho entendre millor hem parlat d'un exemple de Rubí, d'uns panels instal·lats en aquest ciutat, amb els quals pots rebre informació (explicada en format d'àudio o vídeo) sobre la rierada de l'any 1962.

El sistema de la realitat augmentada és el següent:

Captació --> identificació --> processat --> visualització

Més informació a: http://www.qrarensenyament.blogspot.com.es/

Visió personal

Des del meu punt de vista, aquests recursos tecnològics són molt útils i pràctics a més de  no ser gaire complicats d'utilitzar, però tot i així, penso que no s'ha de caure en l'error de pensar que ho poden abastar i solucionar tot. Quelcom negatiu que destacaria és que, tot i que la majoria de la població sí que ho faci, no tothom hi pot accedir. Per últim dir que, pel que hem vist, fins el moment, es centra molt en l'educació formal i penso que caldria aplicar-ho també en àmbits  no formals.

Article

Llibres de text i professionalitat docent

Els ensenyants consideren les decisions del text com a quelcom que no ha de ser sotmès a crítica, troben en elles seguretat i garantia del bon fer professional. Les diferents concepcions del paper de l’ensenyant tenen en comú la idea de que el docent és un professional que necessita disposar d’autonomia per a desenvolupar la seva tasca. No tots els professors/es entenen de la mateixa manera la professionalitat, no tots reivindiquen el mateix marge d’autonomia. Cal tenir en compte el paper que els llibres de text juguen en la configuració de la professionalitat docent.

L’objectiu de la investigació que fa l’autor és demostrar la relació entre l ‘ús dels llibres de text i la desprofessionalització dels professors, conèixer si l’ús dels llibres de text tenen repercussions en el desenvolupament professional del professorat. L’objectiu final és contribuir a la millora de la pràctica. En la investigació s’analitza el problema, s’extreuen unes hipòtesis i es dur a terme una metodologia etnogràfica coherent amb un enfocament interpretatiu de l’ensenyament. Per tal de comprovar les hipòtesis es realitzen entrevistes a professors/es i s’han analitzat llibres de text, comprar el que el professorat busca en els llibres de text i el que aquests realment contenen.

Les conclusions que s’extreuen de la investigació són les següents:

El llibre de text es situa fora de l’àmbit de la decisió del professorat aspectes de l’ensenyament com la selecció de continguts i activitats. Es busca objectivitat i concreció, el coneixement no s’interpreta ni es crea en comunitat, sinó que existeix de forma predeterminada i s’ha de transmetre. El llibre de text és un instrument al servei de la reproducció social i cultural, proporcionen activitats que el professor pot limitar-se a aplicar. Ensenyar sense tenir en compte l’entorn suposa una desprofessionalització, els llibres de text no faciliten aquesta relació amb l’entorn. Els textos són massa tancats i no permeten connectar amb experiències d’aprenentatge realitzades fora de l’escola. La majoria de professors/es són conscients d’alguns dels inconvenients d’utilitzar els llibres de text, però ho afronten, alguns admeten la existència de llibres de text com a quelcom fora de tota reflexió crítica.

En resum, a través de l’ús dels llibres de text el professorat perd gran part de la seva autonomia professional, el llibre de text condueix a un desenvolupament de l’ensenyament dins d’una perspectiva tècnica. Els professors/es perden qualificació professional a mesura que el currículum s’estandarditza i es torna prefabricat, i el llibre de text contribueix en aquest procés.

A mòde de reflexió, comparteixo la idea de que els llibres de text són uns recursos tancats, objectius i no tenen en compte el context, sense deixar espai a l’objectivitat, la reflexió i la flexibilitat. A més, penso que limiten l’actuació i intervenció dels professors/es. Per tant, estic d’acord, en que en certa mesura, els llibres de text desprofessionalitzen l’actuació del professorat. Quan dic en certa mesura és perquè no penso que s’hagin d’eliminar aquests instruments, sinó que cal prendre una nova mirada cap a aquests; considero que no és negatiu que siguin un recolzament i una guia per als docents, però que no passin a ser l’eix vertebrador de l’educació i de les pràctiques docents. 

5 d'octubre

En aquesta sessió hem treballat la tecnologia educativa, i les diferents visions i relacions amb la innovació. 

El primer aspecte que hem abordat és el de la tecnologia educativa, amb el qual entenem les tecnologíes digitals com a eina epr a poder ensenyar i aprendre més i millor. Aquestes tenen unes característiques esspecials com la ubiqüitat, ofereixen més oportunitats d'aprendre, aprenentatge fora de l'escola, obliga a repensar el paper de l'escola i el curriculum, canvi en els escenaris educatius i en les pràctiques socioculturals. 

Les TAC han transformat l'educació escolar i tenne un fort impacte en aquesta, en una doble vessant (des de dins i des de fora). Permeten fer el mateix que les tecnologies d'abans però amb més potència i innovació, conceben les TAC com un mità per ensenyar i aprendre. Cal replantejar-se la incorporació del a tecnologia, no només com a aparells, sinó també com a elements simbòlics. 

Considero molt rellevant el fet de que es busqui donar sentit ala informació i ajudar a constuir aquest sentit, no només proporcionar l'accés a aquesta. 

Les tecnologies educatives en les ciències socials:

És un camp de coneixement emergent, al segle XX es comencen a utilitzar mitjans audiovisuals per a la formació, reflexionant sobre le paper dles mitjans per a ensneyar. Trobem tres àmbits, el pròpiament pedagògic, l'envolvent i el disciplinar. 

Tecnologia, ciència i educació: 

-      Tecnologia educativa com a subconjunt de la tecnologia o de l'educació? 

-      Tecnologia com alguna cosa separat de la ciència? 

-      El valor inqüestionable de la tecnologia.

-      Els estudis sobre Ciència, Cultura i Societat (CTS).

-      La tecnologia com a desenvolupament d'artefactes.

Inicialment, es considerada més com a subconjunt de la tecnologia, no de l'educació. Es basa en l'aplicació d'un coneixement científic a una pràctica. Es veu la tecnologia com a quelcom per aconseguir el control dels resultats d'aprenentatge, per controlar el procés educatiu; aquesta visió de la tecnologia encara es té però podem dir que ja està obsoleta. La tecnologia educativa no es pot entendre com a control. El procés educatiu és molt difícil de controlar; es pot estudiar en contextos determinats, en aquest sentit no es poden fer lleis universals en relació a les metodologies d'ensenyament.

Visió crítica de la Tecnologia Educativa:

-  Fa referència a totesles formes de fer, totes les decisions i actuacions orientades no només a interpretar l'educació i él món, sinó també a canviar-lso i transformar-los. La tecnologia no només són tècniques eficients per controlar l'educació; serveix per transformar i tractar diferents aspectes.

- L'àmbit disciplinar dins del camp de la didàctica, encarregada de l'estudi dels mitjans, la seva selecció, ús, disseny, organització i avaluació, en contextos educatius.

-      La tecnologia educativa estudia els efectes socioculturals i implicacions curriculars que per a l'educació escolar posseeixen les tecnologies de la informació i la comunicació en tant formes de representació, difusió i accés a la cultura dels ciutadans. 

Esquema

En aquest esquema podem veure com les noves tecnologies estan presents i flueixen en tots els contextos de les nostres vides, ja siguin més formals o més informals. podem veure com molts elements o dispositius multimèdiae s poden utilitzar en diferents entorns, per a finalitats diferents. Cada cop més, les tecnologies formen part de la nostra vida quotidiana, i les trobem en els diferents àmbits en els que ens desenvolupem. Les noves tecnologies permeten generar espais d'ensenyament i aprenentatge, espasi que es poden trobar en tots els entorns i contextos, no només ens els institucionals.

Accedir i utilitzar les noves tecnologies, actualment, ho podem fer a tot arreu i fàcilment; però el que cal tenir en compte és utilitzar-les com es correspongui en cada situació i a cada necessitat, no fer-ne un ús generalitzat i acrític, cal fer-ne un bon ús i treure'n el màxim partit en cada ocasió.

Evidenment, tot iq ue l'accés a les tecnologies cada cop sigui més estès i generalitzat, hi ha persones que tenen més dificultats per accedir-hi o directament que no ho poden fer, i per tant, queden excoles, tant de la societat com de la informació.

Finalment, dir que ocm a educadors cal que siguem conscients de la situació actual amb les tecnologies i que sapiguem utilitzar-les de la manera més òptima, coneixent les seves funcions i característiques per adaptar-les a les necessitats, a les persones i als contextos diferenciats; saber-ne gestionar el seu ús.

Becquer en versió radiofònica

Aquesta tasca que han desenvolupat l'alumnat, penso que és una bona manera d'incorporar i utilitzar les noves tecnologies, en aquest cas si que crec que hi ha un element transformador i de canvi. Per fer-ho els alumnes han necessitat diferents dispositius digitals, combinats amb recursos i materials escolars més tradicionals; a més no hagués estat possible sense la tecnologia, per tant podem dir que no és un ús reproductor, sinó al contrari.

Penso que és un bon mètode per a aplicar les TAC a l'aula, i que a més treballa diferents competències amb l'alumnat.

Articles

De les TIC a les TAC en l'ensenyament obligatori a Catalunya

Aquest article fa un recorregut històric i sobre l'evolució de les TIC al sistema educatiu de Catalunya, des de les diferents polítiques que hi ha hagut. El que reivindica aquest text és el fet de que és parla de TAC, quan el que es dur a terme a la pràctica, en realitat, son les TIC, com si fos un simple canvi de terminologia, que no arriba a engendrar una nova perspectiva sobre el paper de les tenclogies en l'educació formal. 

Crec que és un bon article que poder veure que les TAC són quelcom més que el fet de substituir el material acadèmic per material tecnològic, i per conèixer el camí que han recorregut les noves tecnologies. 

Màquines que ensenyen. Una visó dels mètodes d'ensenyament-aprenentatge amb ordinadors

Aquest article mostra els principals enfocaments d'ensenyament amb ordinadors en funció de les teories d'aprenentatge que els cobreixen. En aquest text podem conèixer com en les últimes dècades el qeu s'ha intentat és substituir la intervenció d'un tutor o professor mitjançant objectes físics. El fet és que es va confiar en que les màquines podrien superar moltes limitacions que els docents  podien tenir. 

Com ja diu l'article, penso que pensar així és un error ja que l'ensenyament és un procés on la interacció social és fonamental, la tecnologia és una eina molt útil per a mediar entre el coneixement i les activitats dels alumnes, però no podem pretendre que substitueixi els professors ni que sigui l'eix central de l'activitat educativa. 

Innovació pedagògica amb TIC i el desenvolupament de les competències de la informació i digitals

El que s'aborda en aquest text és el repte educació de la innovació del model d'ensenyament desenvolupat amb les TIC a l'aula, el que es proposa és que l'eix central d'aquest sigui el desenvolupament de les competències informacionals i digitals per tal de preparar l'alumnat com a ciutadans autònoms, intel·ligents i crítics en el segle XXI. L'article mostra com la incorporació de les tecnologies a les escoles no genera necessàriament innovacions dels mètode didàctics i de les pràctiques docents. Segons aquest, un dels territoris culturals més estimulants i potents que tenen els mestres i professors per aplicar i posar en pràctica els principis psicològics del constructivisme social i dels de l'alfabetització múltiple. 

Valoro positivament la lectura d'aquest article, ja que mostra el repte de la innovació tecnològica en les escoles, és clar que no és fàcil, i cal tenir en compte que és un procés lent, amb diferents obstacles i sotmès a vàries pressions. Tot i això, penso que cal destacar que no n'hi ha prou amb tenir aquesta visió transformadora  i innovadora, sinó que cal portar-ho a la pràctica escolar. 

14 i 28 de Setembre

En la primera classe de l'assignatura la professora ens va fer la presentació d'aquesta; i vam tenir un primer contacte amb el tema de les tecnologies de l'aprenentatge i el coneixement, i altres aspectes que hi tenen relació. Vam estar parlant i pensant sobre els diferents canvis que hi ha hagut en la societat des de fa uns 20 o 30 anys enrere, sobre tot els canvis culturals, i vam definir que són les TIC, quines característiques tenen, sobre allò que és necessari per a que les TIC passin a ser TAC, i per últim sobre els usos educatius d'aquestes.

Penso que el més destacable del que hem tractat durant aquesta classe és el fet de que cal que les TIC passin a ser TAC; i que cal ser conscients de que les noves tecnologies no son la solució a tot i no poden arribar a tot allò que ens proposem, sinó que son una eina més per a desenvolupar les nostres tasques. És important saber els usos que se li poden donar a les TAC, per tal de donar-li el més òptim a cada necessitat. 

En la segona sessió d'aquesta assignatura hem tractat els mitjans d'ensenyament i els usos de la tecnologia. Hem vist dos vídeos en els que es mostra com s'implementa l'ús de la tecnologia sense canviar els mètodes ni els models, simplement digitalitzant tots els materials. Hem vist com en molts casos els usos que es fan dels mitjans son reproductors i repetitius. 

Considero que és molt important valorar fins a quin punt l'aplicació tecnològica a l'aula és quelcom positiu i que promou una millorar, i plantejar-se quins canvis i transformacions han de tenir lloc per a que això sigui així. No serveix de res la tecnologia si no es canvien i s'adapten els mètodes, si simplement hi ha un  reemplaçament dels suports per a fer el mateix que es feia anteriorment.